Watashi wa mame ga suki desu

Tinc entès, apreciat dErsu_, que les faves us plauen d'allò més, sento que em diu Jota, amb qui tinc el disgust de coincidir a la parada dels ferrocarrils. Així és, Jota, les faves em plauen no pas poc, reconec, en ser com són les faves les hortalisses que potser em resulten més gustoses. I com us agraden, dErsu_, a la catalana o amb menta? em demana Jota. Ni a la catalana ni amb menta, Jota, les faves, sempre tendres, m'agraden sobretot al vapor, amanides amb un rajolí d'oli i una mica de sal, o estofades amb vedella, o tal vegada en un arròs de bacallà i ceps, provo d'explicar-me. Però dErsu_, si a la catalana són molt gustoses, amb la seva mica de botifarra i cansalada, m'interromp Jota. Precisament, Jota, tant botifarra com cansalada són productes que em repel·leixen i, si de mi depengués, la seva producció i consum restarien prohibits sota severes penes de presó, l'interrompo jo ara, enutjat per aital disbarat. Però dErsu_, si ambdues són menges excel·lents, gosa objectar-me Jota. Les vostres paraules, benvolgut Jota, demostren sense deixar lloc al dubte el que fa temps que penso de vós, que sou un imbècil com n'hi ha pocs, li responc ja fatigat. Però dErsu_, si us plau, no em falteu al degut respecte, em respon Jota, talment jo l'hagués ofès. No us falto pas, Jota, les meves paraules tan sols són descriptives de la vostra persona, i no és pas cosa meva si vós no resteu satisfet amb aquell que sou, miro de fer-li entendre. Però dErsu_, això vol dir que tots aquells a qui ens agrada menjar botifarra i cansalada som imbècils? em demana ara amb aparent incredulitat. Exacte, Jota, exacte, i permeteu-me que us mostri la meva admiració per la vostra comprensió, mai no ho hagués pensat que algú com vós pogués capir un pensament d'altri a la primera, li reconec burleta. Oh, sou molt amable, dErsu_, em respon Jota tot cofoi. Ni gota, benvolgut, Jota, ni gota, i ara, si sou tan gentil de deslliurar-me de la vostra sempre enutjosa presència, li prego, alhora que pitjo el botó d'obertura de portes del tren que acaba d'aturar-se al meu davant. I tant, dErsu_, només faltaria, i records a la família, s'acomiada finalment Jota. En vida vostre, Jota, en vida vostre, m'acomiado també jo, amb la sempre agradable i hipòcrita mauleria que les bones maneres exigeixen.