Ara que per les dates potser toca, no em sé estar de recordar una obvietat, per si de cas.
I és que potser és important aprendre a desitjar. Saber, ni que sigui de manera intuïtiva i imprecisa, que és allò que volem fer dels dies que ens han estat donats, que és allò que desitgem viure. Perquè si som incapaços de decidir per nosaltres mateixos que volem desitjar, acabarem desitjant els desitjos dels altres, els desitjos comuns, allò que se suposa que hom ha de desitjar. I aleshores, és clar, acabarem vivint una vida imposada, una vida insatisfactòria, una vida que, en el millor dels casos, serà un qui-dia-passa-any-empeny escruixidor. Tot plegat no té gens d'importància, atesa la insignificança de tot plegat i la nostra mateixa insignificança, de manera que visquem com visquem, desitgem el que desitgem, arribarà un dia en què tot s'acabarà i serem feliçment oblidats, que potser és el desig que crec que m'és més propi i que avui em plau recordar, el de ser oblidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada