És en un cert moment del metratge de La peau douce, que una de les protagonistes treu la safata amb les restes de l'esmorzar que acaba de fer, ella i el seu amant adúlter, al davant de la porta del bungalou on han passat la nit. I de seguida, quan la porta es tanca i la càmera enfoca durant un parell de segons la safata desada a terra, veiem com un gat s'atansa i comença a remenar les restes del menjar.
El cas és que nou anys després, el 1973, François Truffaut posarà en escena una de les seves pel·lícules més reconegudes, La Nuit américaine, on el mateix Truffaut s'interpreta a ell mateix fent de director de cinema. El cas és que també en un cert moment veiem com es preparen per rodar una escena on una de les actrius protagonistes treu la safata de les restes de l'esmorzar que acaba de fer, ella i el seu amant adúlter, al davant de la porta del bungalou on han passat la nit. Però tot seguit, en lloc de veure com el corresponent gat s'afanya a remenar les restes de l'esmorzar, veiem com el gat que empenyen cap a la safata fa mitja volta. I així un cop i un altre, cada vegada que, endebades, proven de gravar l'escena.
I és en veure la primera escena que em ve el record de la segona, tal com, a partir d'ara, quan vegi la segona també em vindrà el record de la primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada