D'uns dies ençà em plau imaginar una ficció que comenci dient: dos anys després. Però... després de què?, m'imagino aleshores que em podria preguntar un hipotètic lector de la ficció que em plau imaginar. Un hipotètic lector sens dubte influït pel costum que aquesta mena de locucions adverbials temporals requereixen una certa informació prèvia. Una certa informació que justifiqui el salt temporal de dos anys, que acostuma a ser el lapse de temps preferit per aquells autors que s'acostumen a servir d'aquest popular recurs, tant el de dos anys després, com el seu oposat, dos anys abans.
Però quina necessitat hi ha d'ensenyar les cartes d'entrada?, em demano. Potser n'hi ha prou amb advertir que dos anys abans va passar alguna cosa. De fet, sempre ha passat alguna cosa, dos anys abans, excepció feta, és clar, de si ens referim a un menut de menys de dos anys, que no acostuma a ser el cas. Per això, començar amb la locució esmentada, és una manera de dir, ull, que fa dos anys va passar quelcom que potser té una certa importància en el desenvolupament de la narració que segueix. De manera que potser la narració que segueix hauria de ser la manera de narrar de manera indirecta, elusiva i velada allò que precisament va passar fa dos anys, i que no hi ha cap necessitat d'esmentar de manera directa, clara i transparent.
Sigui com sigui, d'uns dies ençà em plau imaginar una ficció que comenci dient dos anys després, com per exemple:
Dos anys després, J acostumava a fer uns esmorzars molt complets, seguint la màxima que diu que l'esmorzar és l'àpat més important del dia. Màxima sens dubte popular, encara que mancada de cap base científica. Però com no hi ha cap necessitat que els hàbits d'una persona es regeixin per raons científiques, ara no qüestionarem els esmorzars de J, tan sols esmentarem, atès que aquesta és una dada que en el posterior desenvolupament de la narració que ara pot semblar que comença tindrà la seva importància, que J, dos anys després, acostumava a fer uns esmorzars molt complets. I etcètera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada