La nova presentació de la Col·lecció MACBA, que s’emmarca en la celebració de l’Any Trenta del museu, aborda l’emergència d’un ésser porós, capaç de desplegar les ales i servir-se de la seva subjectivitat com a espai d’alliberament. Allunyada de la cronologia, revisita les obres de la col·lecció posant en diàleg noves formes de ser i d’actuar al món. Es tracta d’una mirada plural que reafirma la col·lecció com un murmuri en creixement, obert, divers i mutable, es pot llegir al paràgraf inicial (d'un total de sis) del text que acompanya l'exposició de celebració dels trenta anys del MACBA.
Deu ser perquè soc poc amic de celebracions, que trobo el text de més amunt no més que un atapeïdíssim garbuix de llocs comuns (ésser porós, subjectivitat, alliberament, revisitar, diàleg, noves formes de ser, mirada plural, murmuri en creixement, obert, divers, mutable...) mancats de significat. Llocs comuns que fan palesa la tristesa d'un llenguatge usat no pas per mostrar el buit que el museu potser és, que això encara, sinó per provar de vestir aquest buit amb les robes d'una suposada contemporaneïtat. Una contemporaneïtat que sovint no és més que una impúdica i falsament erudita exhibició de superioritat moral per part de l'aristocràcia artisico-funcionarial que senyoreja aquestes institucions, com quan en un paràgraf posterior ens fan saber (remarcat en negreta, no fos cas que a algú se li escapés) com el museu s'ha convertit en un altaveu de pràctiques audaces i políticament compromeses.
I com a cirereta del pastís (en absència d'una hibridació que no apareix fins al penúltim paràgraf), l'emergència de torn, l'emergència del mateix museu, del mateix MACBA, de l'ésser porós, alat i subjectiu que ens allibera de ves a saber què. Perquè clar, avui dia, sense una bona emergència al sarró, no som res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada