Dijous. És un quart de vuit de la tarda. Vespre, potser? encara toca el sol. El dia és magnífic, però, . . . quin dia no ho és? Fora d'allò més agradable que algú em convidés a orxata. Jo ja portaria els fartons.
Mentrestant, però, aniré a estendre la roba.
Mentrestant, però, aniré a estendre la roba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada