dimarts, 29 de gener del 2008

Shōsetsu

Un home amb bigoti recolzat al respatller d’un seient que parla amb una dona amb ulleres. Una noia d’aspecte eslau que llueix un enorme braçalet de bijuteria al canell dret. Una noia de cabells rossos que escolta música a través d’uns auriculars. Una dona amb ulleres fosques agafada a la corretja d’un gos pigall. Un xinès que tragina un farcell de dimensions considerables. Un home de cabells curts i rossos amb una gran maleta. Una noia amb un mínim de cinc pírcings a la cara. Un noi amb evidents problemes de salut mental. Un matrimoni de jubilats que parla en veu baixa. Un home que llegeix un llibre de llom vermell. Quatre adolescents que parlen a crits. Un home de cabells, pell i ulls negres. Una dóna amb un mocador al cap. Dos nens amb carteres escolars. Dos homes que parlen en rus. Tres homes sense corbata. Una parella de japoneses. Un pare amb la seva filla. Un home amb corbata. Un noi amb trenes. Un mendicant. Sis dones.

I tots, al llarg de dues parades, prenen una efímera existència en esdevenir personatges de les meves ficcions, fins que a l’arribar a Tetuan davallo del vagó i apresso el pas, abandonant trenta-vuit personatges i un gos, com qui estripa un full guixat que no porta enlloc.