Un bell atzar em porta a gaudir de l'actuació d'un grup de saltimbanquis, tres nois i una noia, que potser no fan res d'extraordinari, però tot allò que fan ho fan amb ofici i entusiasme. I veient-los fer els habituals malabars, els habituals exercicis dalt d'un petit trapezi i posant en escena les no menys habituals facècies, no puc més que imaginar-me llur habitual vida nòmada i desendreçada, imaginant, jo també, els habituals tòpics que hom atribueix a una companyia de saltimbanquis. I sens dubte tot allò que imagino res té a veure amb les vides que viuen, però allò que imagino és el principal gaudi que m'ofereix l'atzar d'una actuació d'un grup de saltimbanquis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada