Bon dia! em saluda l'un. Bon dia! em saluda també l'altre El senyor dErsu_? em demanen ambdós. Jo mateix, responc sobtat. Som A i Be, es presenten tot ensenyant-me llurs credencials, i venim en representació de tal i qual. Tot seguit els convido a passar i els acomodo a la sala, on comencen a exposar-me el motiu de llur visita. Heu de definir-vos, senyor dErsu_, comença l'un, potser A. Sí, cal que trieu, continua l'altre, suposo que Be. I tant, insisteix A. Podeu alinear-vos amb aquests o amb aquells, continua Be. Amb el benentès que, si trieu aquests, aquells malparlaran de vós, m'informa A. Però no patiu, doncs aquests us ensabonaran, mira de tranquil·litzar-me Be. I a l'inrevés, si trieu aquells, seran aquests qui us criticaran, afegeix A. I aquells qui us defensaran, conclou Be. I no puc triar a aquests uns dies, potser dilluns, dimecres i divendres, i a aquells uns altres, potser dimarts, dijous i dissabte, i descansar diumenge? els hi demano. No, i ara! em responen tots dos alhora. De cap de les maneres, continua ara A. Cal definir-se, afegeix B. Del tot, conclou A. El que sí podeu fer és, amb el temps, passar d'aquests a aquells o d'aquells a aquests, aventura Be. Amb el benentès que aquests canvis són estranys i poc freqüents, matisa A. I que porten molt de temps, conclou Be. Però tothom, només faltaria, té el dret d'esmenar les seves opinions, afegeix A. Si més no en teoria, hi torna Be, que sembla que sempre ha de dir la darrera paraula.
Jo, és clar, resto mut, doncs no sembla una decisió fàcil, triar entre aquests i aquells. Però sembla que tant A com Be s'impacienten, i és Be qui acaba trencant el silenci. Aleshores? em demana. Aleshores? repeteixo jo. Qui trieu? em pregunta A. Haig de decidir-ho ara? demano sorprès. I tant, em respon Be. Però una decisió tant important, miro d'argumentar... Oh, i ara, m'interromp Be. Poc importa la tria, afegeix A. Molt poc, emfatitza Be. Gens, conclou A. L'important és definir-se, sentencia Be.
Aleshores? em tornen a demanar. Aleshores... començo a respondre, alhora que premo el botó aquell que obra la trapa de sota les butaques on seuen aquest parell, A i Be, que tot seguit cauen al pou sense fons que comunica directament amb el nucli incandescent de la Terra, un aliatge líquid de ferro i níquel a on, de ben segur, les seves tries seran d'allò més benvingudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada