diumenge, 3 de juliol del 2011

Doko ni Herodes-san ga imasu ka (II)

Ei, dErsu_! sento com em crida una veu coneguda. Tot seguit em tombo i veig a Jota, que se m'atansa esbufegant, i pacient com de vegades sóc m'aturo a esperar-lo, tot i el retret que li veig a la cara, doncs només aconseguir-me em critica que hagi tornat a reproduir-me. Jo em pensava, comença Jota, que vós també estàveu a favor de l'extinció de la raça humana, m'etziba amb evident agror. I ho estic, benvolgut Jota, ho estic, i res em desplau tant com els infants que venen a perllongar la nostra estada en aquest atrotinat planeta, li responc convençut. I doncs? em demana ell. I doncs? repeteixo jo. Doncs que ja sou responsable de l'arribada de dues criatures, em retreu. Dues, sí, reconec, però n'és tan poca cosa, això. Penseu que des de que el meu cos és fèrtil hagués pogut jo folgar unes trenta mil sis-centes seixanta vegades, a raó de tres per dia, que no és gens excessiu, i considerant, per dir alguna cosa, un deu per cent de possibilitats de fertilització per cada còpula, això donaria unes tres mil seixanta-sis concepcions, i si hi descomptem un cinc per cent d'embarassos que no arriben a bon terme i un tres amb trenta-nou per mil de mortaldat infantil, resultarien uns dos mil nou-cents descendents. I coincidireu amb mi que dos sobre dos mil nou-cents és una proporció irrisòria i irrellevant, certament ridícula.

Vós sí que sou ridícul amb els vostres sofismes, em crida Jota. Oh, no cal que m'afalagueu, benvolgut Jota, m'apresso a respondre-li tot girant cua, doncs, un cop més, crec portar una certa pressa.