Moltes gràcies, bon home, em diu, per acomiadar-se, el caixer de la fruiteria que m'atén, un cop he carregat la compra al sarró i em tombo per sortir. I és indignat pel qualificatiu que m'adreça, aquest bon home ignominiós, que m'haig de controlar per no transformar-me en drac i volatilitzar-lo amb la meva colera, colera sempre justa, sempre necessària, sempre mesurada. Però clar, em dic, si em transformo en drac faré una destrossa important, de manera que aquesta fruiteria que em resulta tan convenient deixarà d'existir. Molt millor, també em dic, prendre l'esmolat glavi i esventrar aquest malànima curt de gambals. Però és en fer el gest que m'adono que ja soc fora de la botiga, que el moment ha passat, que l'oportunitat ha estat perduda, que la còlera s'haurà d'ajornar. De manera que tombant pel carrer de casa em demano que en faré dels tirabecs comprats, si de cas els afegiré a una sopa, si els couré al vapor, o si els saltaré amb uns cigrons i una punta de bitxo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada