dijous, 24 de setembre del 2026

Umi no kagami

Conrad va pintar tots els aspectes de la mar. Era un observador acurat i impetuós, absolutament lleial als seus sentiments i sensacions.

Són les de més amunt paraules de Virgina Woolf que es poden llegir a la contraportada de l'edició d'El mirall de la mar, publicada el mes de març passat per Veles i vents edicions en traducció de Ferran Ràfols. Paraules que també es poden llegir, més contextualitzades, en uns papers que Woolf va dedicar a Joseph Conrad i que es troben inclosos a The Common Reader. Paraules que molt probablement sintetitzen de manera exacta i precisa la principal virtut de la prosa de Conrad, aquesta capacitat tan seva de parlar de la pròpia concepció moral a partir de l'aparentment simple observació del món sensible.

I a la mateixa contraportada, coses del màrqueting literari, es poden també llegir unes paraules de Henry James que diuen que Conrad és un dels escriptors més interessants i punyents de la nova generació... Els seus llibres són autèntica literatura. Paraules, aquestes segones, extretes d'una carta que va adreçar a un tal Edmund Gosse, quan James cercava suports per aconseguir que la Royal Literary Fund atorgués un ajut econòmic a un Conrad que anava curt d'armilla. I paraules que si bé van servir per assolir l'objectiu pel qual van ser escrites, atès que Conrad va acabar rebent un primer ajut de tres-centes lliures esterlines, no ens diuen res de l'escriptura de Conrad.